El fragment que hem llegit
pertany al conte “El gat negre” és d’ Edgat Allan Poe (1809 – 1849), escriptor,
poeta, crític i periodista nord-americà, reconegut internacionalment com el
mestre universal dels relats curts, en especial de terror i misteri. És un
escriptor molt important ja que va ser un dels primers en escriure contes curts
als Estats Units. El moviment literari de l’autor és el Romanticisme fosc i la
novel·la gòtica, i els seus temes més comuns són la mort i l’enterrament de
cadàvers entre altres temes de dol.
“El gat negre” és un conte de
terror publicat el 19 d’agost del 1843 al diari Saturday Evening Post de
Nova York i actualment forma part del llibre El gat negre i altres relats.
El conte tracta sobre un
personatge que, des de la seva cel·la de condemnat, explica la història de
l’assassinat de la seva dona. Diu que després de matar el seu antic gat negre,
n’adopta un altre que és igual a l’anterior excepte perquè té una taca de color
blanc al pit amb la forma d’una forca, fet que li causa malsons. Té el desig de
matar-lo però el frena la por que aquest li causa i també perquè li recorda a
l’antic gat negre. Alimentat per la fúria que l’animal li causa, un dia, mentre
baixa les escales per anar al soterrani, el gat se li posa enmig de les cames i
quasi el fa caure. Llavors ja no pot aguantar-se més i agafa una destral i
l’intenta matar però la seva dona ho impedeix, fet que li causa encara més
fúria, i acte seguit li clava la destral al cap de la dona. Després pensa
possibles llocs per amagar el cos, fins que es decideix a emparedar-la al
soterrani de la casa.
El tema d’aquesta història és el
crim, ja que sempre està en la ment de protagonista. També un altre tema seria la
por, ja que és el que sent l’home envers el gat i també l’atmosfera de tota la
història és de por. Un altre tema és la crueltat, perquè l’home després de
matar la seva dona no té cap remordiment i tampoc sent culpa o tristesa. El to
d’aquest relat és macabre i fosc pels pensaments malèvols del protagonista i
també adopta un to trist i tràgic típic de les històries de terror.
En aquest cas no podem comentar
l’estructura del text ja que el que hem llegit és només el nus d’un conte. El
clímax d’aquest fragment es troba a la part en que l’home intenta matar al seu
gat utilitzant una destral però finalment acaba amb la vida de la seva muller.
En aquest text l’autor ha
utilitzat l’ús de paraules com per exemple monstre, bèstia, mort, crim...
Perquè aportin un aspecte més malèvol a la història. En el cas del segon gat,
que és de color negre amb una taca blanca, podem deduir que fa referència al
mal i el blanc a la puresa. També podríem interpretar la taca blanca amb forma
de forca com una predicció del que li espera a l’assassí, ja que explica la
història des d’una cel·la i també diu que està condemnat a mort, i a aquests
els pengen en forques durant l’època històrica en que va viure l’autor. En
algunes ocasions, el narrador s’ha dirigit al lector per cridar més l’atenció
d’aquest, com per exemple, “el lector recordarà que aquella taca...”.
El nivell lingüístic és estàndard
i el vocabulari l’he pogut entendre bé. Es fa ús d’exclamacions i onomatopeies.
També és abundant l’adjectivació i camp semàntic del mal.
El personatge principal és el
narrador, un narrador protagonista, que ens explica la seva història en primera
persona. És un personatge rodó, ja que evoluciona al llarg de la història i hi
ha canvis evidents en el seu estat anímic. La caracterització és indirecte,
perquè interpretem la seva personalitat a través de les seves accions i
reflexions. Podem definir-lo com una persona macabre i de sang freda ja que
després d’assassinar la seva dona no se sent culpable, se sent més tranquil
perquè també desapareix el gat negre. També té una mica de por perquè li té
respecte al segon gat perquè li recorda a l’anterior. L’espai on passen els
fets és a la cel·la, des de on ens explica la història i al soterrani on
empareda la seva dona. Els llocs tenen un aspecte fosc i macabre.
La meva conclusió sobre el relat
és que l’autor intenta transmetre al públic que l’home pot ser molt cruel i pot
tenir molta sang freda. També opino que el personatge principal és un senyor
amb molt d’odi, però a la vegada té por del monstre encara que al final és ell
el que es torna una bèstia. També crec que l’home se sent identificat amb el segon
gat, per això veu la taca blanca del seu pit com una forca, perquè és una
predicció del que li passarà després d’haver matat el seu primer gat.
En relació amb “La mà dissecada”
tenen en comú l’ambient de terror, però els personatges són molt diferents. En
Pierre , de “La mà dissecada”, era més irònic i alegre, i el de “El gat
negre”és més negatiu i malvat, i creu que tot conspira contra ell, per això acaba
assassinant la seva dona. M’ha cridat molt més l’atenció “El gat negre”, a
causa del pensament macabre del personatge principal.
