“La mà dissecada” és un
text narratiu de Guy De Maupassant (1850 – 1893), un escriptor francès nascut a
Normandia (França), que és reconegut com un dels grans mestres de relats breus
de la literatura universal i un gran escriptor de contes d’horror. Les seves
obres literàries s’ubiquen a finals del Realisme i a començaments del
naturalisme.
“La mà dissecada” és un
conte d’horror que es va publicar originalment al 1875, va ser un dels primers.
Actualment, forma part del llibre La tomba
i altres contes d’horror.
“La mà dissecada” és un conte que tracta sobre un home,
Pierre, que aconsegueix una mà dissecada que pertanyia a un criminal ajusticiat
al 1736 per haver matat la seva dona i el capellà que els havia casat, i a més
per assaltar unes 30 persones. En Pierre decideix penjar la mà al picaporta de
casa seva, però el propietari li demana que la tregui i tot seguit ell la
col·loca a la seva habitació, i aquella mateixa nit en Pierre és atacat, però
tot i que sobreviu, perd la raó, es creu perseguit per un espectre. Llavors
l’ingressen a un hospici i allà mor. El seu amic és el que s’encarrega d’enterrar-lo
a Normandia on, curiosament, mentre buscaven un espai buit on deixar el cos
d’en Pierre, desenterren un home al qual li falta una mà.
La idea principal és la mà
dissecada ja que tota la història gira entorn a aquesta. Tot i que la mà és un
element fantàstic del conte, l’autor s’ha basat en uns fets autobiogràfics ja que
Maupassant es va inspirar en la mà dissecada que tenia a l’habitació, igual que
el protagonista del conte la mateixa nit en que l’ataquen. La mà dissecada de
Maupassant era propietat del poeta anglès Algernon Swinburne (1837-1909) i no
se sap si l’anglès li havia regalat a Maupassant o ell la va comprar a una
revenda del mobiliari de la casa de Swinburne.
El to del text al principi és irònic, alegre i informal quan en Pierre
apareix a la reunió amb els seus amics i fan broma de la mà, com per exemple
quan el protagonista la presenta com un amic criminal. També té un to fantàstic
ja que la mà és un element de ficció dins d’un món real. En el moment que
Pierre està parlant amb el propietari de casa seva hi veiem un to prepotent i
també irònic. Al final de la història desapareix el to irònic i trobem l’ambient
típic de les històries de terror, un to misteriós i tràgic, ja que en Pierre es
atacat per algú que no se sap qui és i poc després mor.
La intenció de l’autor és moralitzant ja que hi ha una venjança per part de
la mà després que Pierre és rigués d’ella i del seu propietari.
Si parlem de l’estructura
d’aquest text narratiu podem observar que l’externa del paràgrafs no és la
mateixa que l’estructura interna, i constatem que el plantejament va des de
“Ara fa uns vuit mesos” fins a “I cadascú tornà a casa seva” ja que és la
presentació de la mà als seus amics a la reunió. El nus comença a “L’endemà,
vaig anar a casa d’en Pierre” i acaba a “Es creia perseguit per un espectre”, i
és aquí on succeeixen tots els fets, l’amic que visita a en Pierre a casa seva,
l’atac de la mà a la nit i el principi de deliri d’en Pierre. El desenllaç
s’inicia a “Un dia em van venir a buscar urgentment” i finalment acaba a “De
qui havíem pertorbat la sepultura” perquè és aquí on finalment en Pierre
empitjora considerablement, mor i l’amic s’ha d’encarregar d’enterrar-lo.
En aquest text hem pogut
identificar una dita durant la reunió que és “Qui ha matat, matarà”, amb el que
es volen referir que el criminal propietari de la mà podria tornar a fer mal a
algú. També hem trobat figures literàries com la sinestèsia “La mà pudia a
malvat”on es juga amb els sentits no coincidents. Hi ha un comparació, “Com un
huracà”, quan en Pierre va entrar molt ràpidament a l’habitació on tots els amics; una personificació de la mà
dissecada ja que cobra vida i adquireix capacitats animades per venjar-se de
Pierre; i també una metonímia perquè hi ha una relació amb la mà dissecada que
representa al criminal.
El nivell lingüístic del text és
registre col·loquial al principi de la història quan estan tots reunits, ja que
és un tractament de confiança entre amics, s’utilitzen exclamacions com per
exemple “I doncs!”, es fa servir la dita “Qui mata, matarà” i és un diàleg
espontani. I també es fa us d’un registre estàndard quan l’autor introdueix al
text uns fragments d’un diari que informen sobre l’incident.
El personatge principal és
Pierre, un noi molt atrevit i que no temia a res, també és irrespectuós amb el
tema de la mort ja que se’l pren amb broma, i sovint fa servir la ironia. És un
personatge rodó, és a dir, evoluciona al llarg de la història. El personatge
antagonista és el criminal, un home que va ser ajusticiat el 1736 per haver
matat la seva dona, el capellà que els havia casat i per assaltar a viatgers i
monjos. Aquest és representat a la història a través de la mà dissecada, una
part del seu cos amb una personificació que es venja de Pierre, el qual l’ha
usat com a picaporta. El personatge secundari, el narrador testimoni, és un bon
amic de Pierre ja que el visita cada dia mentre ell é a l’hospici, també és
molt respectuós i responsable, és ell el que s’encarrega que Pierre sigui enterrat;
i el senyor Bonvin, el criat d’en Pierre, és un home temorós i preocupat pel
seu amo. La caracterització dels personatges és indirecta, ja que a partir dels
actes que aquests fan i les decisions que prenen tenim una idea de com són.
El narrador és testimoni ja que
el qui ens explica la història és un personatge, l’amic de Pierre. El temps és
lineal, és a dir, els fets estan ordenats cronològicament, i el ritme de la
narració és ràpid perquè hi ha molta acció i la característica és que les
frases són curtes i hi ha molts signes de puntuació com per exemple “Al cap d’una
hora... pàl·lid i tremolós.”. També hi ha un flashback perquè el narrador ens
explica uns fets que ja han succeït fa un temps “Ara ja fa uns vuit mesos...”.
Hi ha quatre espais diferents: la
casa del propietari de la festa, la casa de Pierre, el cementiri on enterren Pierre
i la casa del narrador. El lloc on succeeixen els fets és a París perquè al final
de la història l’amic de Pierre, després d’enterrar-lo, cita “I vaig reprendre
la ruta cap a París”, i també ho suposem perquè és on vivia l’autor. També hi
ha alguns fets que passen a Normandia, França, com l’enterrament d’en Pierre. L’època
històrica on passen és el segle XIX, perquè hi podem veure que la gent intel·lectual
es reuneix, com en aquella època. L’ambient al principi de la història és
alegre i de festa, mentre està amb els amics, després és terrorífic i de
misteri durant l’atac de la mà, i al final hi ha un ambient tràgic ja que en
Pierre mor i l’han d’enterrar.
La meva conclusió sobre aquest text és que l’autor té relació amb Pierre, ja que introdueix a la història la mà
dissecada que ell tenia a l’habitació igual que el personatge principal, i
també perquè Maupassant va patir sífilis, una malaltia de transmissió sexual
que va provocar que delirés de la mateixa manera que Pierre al ser atacat a la
seva habitació.
També he trobat que a la història hi ha una lliçó moralitzadora: no es juga
amb la mort, ni se n’ha de fer broma, però tot hi així Pierre es riu de la mà
dissecada al col·locar-la com a picaporta de casa seva i fa broma del seu amo,
i com a càstig la nit següent és atacat a la seva habitació.
No hay comentarios:
Publicar un comentario