El conte “Coses de
la providència” va ser escrit per Pere Calders i Rossinyol nascut a Barcelona
el 29 de setembre del 1912 i mort el 21 de juliol del 1994. Va ser un dibuixant
i escriptor català, conegut sobretot pels seus contes, tot i que també va
escriure diverses novel·les, com L'ombra
de l'atzavara o Aquí descansa Nevares i
articles periodístics en publicacions importants de Catalunya, com per exemple
la redacció del Diari mercantil.
Va ser fill únic
del matrimoni format per Vicenç Calders Arús, un grafista i escriptor català.
Després de la Guerra
Civil Espanyola, on va lluitar amb el bàndol republicà, es va exiliar a França
on el van portar a un camp de concentració, però va aconseguir marxar a Mèxic,
on hi va viure durant 23 anys i durant
els quals va seguir escrivint, i el 1962 va tornar a Catalunya.
“Coses de la
providència” va ser escrit mentre Calders estava exiliat a Mèxic i als anys 50
va decidir fer un llibre amb el recull de tots els contes, anomenat “Cròniques
de la veritat oculta”. El seu pare, amb el qual seguia mantenint relació, va
presentar els contes al premi Víctor Català del 1950 i el llibre va guanyar, i
el 1955 el va publicar.
El conte tracta
d’un home que explica uns fets que li va passar un dia de primavera de feia dos
anys. Es va despertar un matí molt alegre, perquè li havien comunicat un
augment de sou i per passar el dia es va posar la seva millor roba i va sortir
a passejar. Ell se sentia molt normal
quan de sobte li va passar una cosa extraordinària.
Anava per torna a
casa, però s’havia deixat les claus a la roba de cada dia. Llavors, va sonar el
timbre, esperant que la dona que tenia cura de casa seva l’obrís, però en
comptes d’ella, va sortir un home desconegut que deia que aquella era casa seva
i es pensava que el noi festejava amb la seva filla Clara. El va convidar a
dinar i la Clara va explicar que un ocell que escollia papers que predeien el
futur, li havia dit que tocaria a la porta de casa seva el príncep dels seus
somnis. Llavors, el pare els va explicar un fet semblant que l’havia dut fins a
casa de la seva actual dona.
Finalment el noi va
acceptar el que li havia passat i es va acabar casant amb la Clara.
El tema d’aquesta
història és el destí, ja que és aquest el que porta el noi a casa de la Clara
perquè estan destinats a casar-se. L’autor utilitza llenguatge culte que
destaca sobretot al principi ja que hi ha un to poètic quan descriu l’espai i
el noi, i per la riquesa del vocabulari i fins i tot hi ha algunes paraules que
avui en dia estan en desús com per exemple . A la resta del conte és més
estàndard perquè durant les diàlegs sempre és manté el respecte entre els
personatges i en alguns casos s’introdueixen frases fetes, com per exemple “Amb
el destí no s’hi poden fer filigranes”. A més a més, hi podem veure un to
irònic i humorístic típic dels contes de Pere Calders, com per exemple quan el
noi diu que estrena bigoti i quan la Clara el mira, se’l tapa, i també la
imatge del pare de la Clara anant pel carrer amb un bloc de gel gegant i que
després li cau per l’escala.
Al text, hi trobem
exclamacions com per exemple “Mirem-ho!” o “Nooo!” i també moltes exclamacions
com “On és l’Irene?” o “Oi que no us ho podríeu explicar?” També, al principi
del conte es dirigeix al lector amb la pregunta “Sabeu qui va obrir-me?” A més
a més hi ha bastants arcaismes, com per exemple capgirell o esquitllentes.
La introducció del
conte és on el protagonista comença a explicar la situació d’aquell matí de
diumenge primaveral i descriu l’espai i com es sentia aquell dia. Comença al
principi amb “Me’n recordo molt bé.” I acaba a “Sabeu qui va obrir-me?”.
El nus, és la part
d’acció, on el noi es troba uns estrangers a
casa seva, la qual resulta que ja no ho és, de seva. També quan la Clara
explica la seva anècdota de l’ocell, la possible explicació del que està
passant, i després el pare explica la seva anècdota de quan es va sentir atret
a portar un bloc de gel gegant a casa de la seva actual dona. El nus comença a
“Em va obrir un senyor” i acaba a “L’afer va seguir el seu curs
inexorablement”.
El desenllaç, és la
part on ja s’ha acabat l’acció i el protagonista explica que va acceptar el que
li havia passat i es va acabar casant amb la Clara, tot i que a vegades es
pregunta que va passar realment. El desenllaç comença a “L’afer va seguir el seu curs.” I acaba al
final del conte.
El narrador és
protagonista en primera persona. És un home treballador i ordenat, que té una
rutina i aquell mateix dia està molt alegre a causa de l’augment de sou.
Just al principi de
la història el temps és en present ja que el protagonista està introduint el
que vol explicar, i després és en passat perquè explica un fet que va explicar
fa dos anys.
El ritme de la
narració és ràpid, ja que passa molta acció de cop que desconcerta al
personatge i també al lector. El diàleg és en estil directe.
Just a la
introducció hi predominen els adjectius
ja que és una descripció, però després apareixen més verbs degut a que hi ha
molta acció al llarg de la narració.
L’espai on passa
tota l’acció és a la casa de la família, i al principi, durant la descripció,
el personatge està passejant pel parc.
La principal
finalitat de Pere Calders amb aquest conte és desconcertar el lector ja que a
l’inici hi ha una estabilitat de la rutina diària i després introdueix elements
surrealistes i màgics que són acceptats pel protagonista amb molta naturalitat,
tot i que en algun moment es queixa. Aquest estil és molt típic de Calders,
juntament amb la ironia i el to humorístic.
No hay comentarios:
Publicar un comentario